¿Com està sent la seva adaptació al club?

Des del primer dia els companys m’han acollit molt bé. Són uns xavals de l’hòstia. Estic molt content i amb ganes de continuar sumant entrenaments, tot i que espero que sigui amb una mica menys de calor. Soc un tio de Bilbao i no estic acostumat a tanta calor, així que cal adaptar-s’hi, però tinc ganes que comenci la Lliga.

Monchi va dir en la seva presentació que amb el seu fitxatge pretenia donar seguretat a l’equip. ¿Com pot aportar-la?

És una cosa que fa temps que intento millorar des que vaig pujar a l’elit. Crec que cada vegada ho estic fent més, sobretot els últims anys. També té a veure amb l’edat i amb la maduresa. Diuen que entre els 28 i els 29 anys els futbolistes estan en una etapa de més maduresa i jo, sincerament, ho estic notant.

L’Espanyol ha viscut unes últimes temporades complicades. ¿Què n’espera, d’aquesta?

Si et quedes amb l’últim tram de la temporada de l’Espanyol, sí que va ser una mica complicat, però la primera meitat no hi va tenir res a veure. Jo ho veia des d’Itàlia [a Verona] i deia: "Collons, si van com un tret». L’objectiu ara és ser regulars durant tota la temporada i, si pot ser com la primera volta de l’any passat, estarem encantats. Però s’ha d’anar partit a partit i després ja es veurà.

Ha dit que, tot i que juga de central, si l’entrenador li demana actuar com a lateral ho farà. ¿S’hi sent còmode?

El que és clar és que com a lateral no aportaré una ajuda ofensiva increïble perquè sempre he sigut central. L’any passat, durant la segona volta al València, vaig jugar pràcticament tots els partits de lateral i m’hi sento còmode. Però crec que puc ajudar més com a central perquè és el que he fet durant tota la meva carrera.

¿Com està sent l’entesa amb Manolo González?

Molt bona, la veritat és que m’ha sorprès. És molt intens i crec que ens va molt bé, perquè hi ha gent que és molt jove. A mi em passava quan era jove: com més et collen, millor rendeixes. Veig molt bé les idees que té i, si a més hi sumes la manera com viu el futbol, crec que pot anar bé.

Ara és en aquesta etapa de més maduresa. ¿Exerceix de referent per als més joves?

Jo vaig tenir la sort de ser a l’Athletic, a casa meva, quan era jove i de tenir jugadors molt bons que em van ajudar en aquells mals moments en què no jugues o quan et penses que el futbol és d’una manera i en realitat és d’una altra. Per això, últimament, quan arribo als equips intento ajudar els joves. No els tornaré bojos, però sí compartir coses que a mi m’han anat bé. Com em van ajudar a mi.

Vostè també va ser aquell jove que va necessitar consells.

Sí, és clar. El primer any, tot just al debutar, vaig jugar 37 partits amb l’Athletic a l’Europa League i això no és normal quan puges al primer equip. Després em va venir l’hòstia i vaig deixar de jugar tant. El primer any et creus més del que ets i després t’arriba la realitat. De tot se n’aprèn. En aquesta vida sempre cal treure alguna cosa positiva de cada cosa que et passa, i jo vaig aprendre d’allò.

Un dels records que l’acompanyarà sempre és el seu debut amb la selecció espanyola [amb Robert Moreno el 2019]. Ho va fer substituint Sergio Ramos.

Ell sempre va ser el meu ídol. Va ser un dels millors centrals del món durant molt de temps, i això és molt difícil. A més, també va jugar de lateral. Durant els entrenaments intentava fixar-me en ell, en la seva manera de jugar… A més, va tenir el detall de parlar amb el míster perquè jo pogués debutar amb la selecció espanyola. Va ser un privilegi. És un record que tindré per a tota la vida.