Aquests dies hem celebrat la recuperació d’unes restes arqueològiques localitzades al fons de la mar mallorquina. Un vaixell enfonsat fa prop de mil anys que, una vegada més, ens recorda que la Mediterrània és un immens llibre d’història escrit damunt l’aigua. Cada peça rescatada és una pàgina que tornam a llegir.

Però, gairebé al mateix temps, una altra descoberta ha passat molt més desapercebuda. En un garatge d’una finca de Palma ha aparegut una petita embarcació construïda a començament del segle XX al Port de Felanitx. Un autèntic bot felanitxer, una manera de construir embarcacions que forma part de la nostra especial manera de construir en fusta.

Segons m’explica Manolo Gómez, president dels Amics del Museu Marítim de Mallorca i la persona que sap més del patrimoni marítim de Mallorca, exemplars com aquest es poden comptar amb els dits d’una mà… i encara en sobren. «En queden poc més de mitja dotzena», afirma, cosa que converteix la troballa en una notícia d’una importància que va molt més enllà de la simple curiositat.

Ara arriba la part menys romàntica i més decisiva. D’entrada l’element patrimonial serà traslladat al Club de Mar per poder ser vist i després anirà a les Coves de Bellver, indret en el qual acaben moltes embarcacions, retrobades i a l’espera d’un espai definitiu. Conservar el patrimoni no consisteix només a descobrir-lo; consisteix, sobretot, a donar-li futur.

Potser és el moment que les institucions com el Consell Insular, facin una passa endavant. No parlam d’un caprici localista, sinó d’una manera de recuperar una petita part de la història d’un poble que durant segles va mirar la mar per viure, treballar i construir.

Suscríbete para seguir leyendo