Una quarantena de persones han participat en una nedada des de la Cala del Castell fins a la Cala Senià de Palamós per reclamar més protecció pels nedadors davant l'augment d'embarcacions recreatives al litoral català, en una jornada organitzada conjuntament per SOS Costa Brava i el Club Natació Palamós. Jordi Cruz, portaveu de l'entitat ecologista, ha demanat una normativa més clara que garanteixi una distància de seguretat entre les embarcacions i els nedadors a mar obert, com existeix, per exemple, amb els bussejadors. "El banyista és el més vulnerable del mar", ha assegurat la fundadora del CN Palamós, Ester Yesares, que també ha alertat que sovint es troben amb "embarcacions imprudents".

L'entitat ecologista SOS Costa Brava i el Club Natació Palamós s'han aliat per organitzar aquesta iniciativa, que reclama una mar "més segura". Hi han participat una quarantena de persones, socis i no socis del club, tot i que l'organització ha limitat les inscripcions per garantir la seguretat. Els participants han recorregut uns 3.200 metres, entre la Cala del Castell fins a la Cala Senià de Palamós, d'anada i tornada.

La iniciativa ha servit per denunciar que en els últims anys ha augmentat el nombre d'embarcacions i motos d'aigua a la Costa Brava, mentre que la normativa que en regula la convivència amb altres usuaris del mar, com els nedadors, ha quedat "desfasada". Ho ha assegurat el portaveu de SOS Costa Brava, Jordi Cruz, que ha reclamat "una normativa més clara" que garanteixi una distància de seguretat entre les embarcacions i els nedadors, així com les persones que fan pàdel surf o snorkel.

Cruz ha posat com a exemple la normativa que regula el busseig, que estableix que les persones que el practiquen han de portar una bandera Alfa i obliga les embarcacions a mantenir una distància de seguretat de 50 metres. "Nedadors, pàdels i caiacs no tenen cap normativa, ni tan sols la gent que es banya a la costa en zones que no estan abalisades. Hem vist embarcacions que fan apartar la gent. Això no és lògic", ha assegurat.

En el mateix sentit, la fundadora, entrenadora i secretària del Club Natació Palamós, Ester Yesares, ha assegurat que els nedadors es troben sovint amb situacions de perill a mar obert, especialment per la presència d'embarcacions que s'apropen massa a les zones de bany. "El banyista al final és el més vulnerable del mar", ha remarcat. També ha defensat que cal més educació i que les embarcacions coneguin i respectin les normes de seguretat.

Yesares ha explicat que el club intenta sortir sempre "senyalitzat" amb boies, però que hi ha situacions que els nedadors no poden controlar. Per això, ha reclamat una millor ordenació de l'espai marítim que permeti garantir la convivència entre els diferents usuaris.

També ho han reivindicat la Cristina i la Linda, dues nedadores del Club Natació Palafrugell, que han explicat a l'ACN que durant l'estiu, i sobretot durant els caps de setmana, avancen l'hora de sortida per evitar trobar-se amb embarcacions. Han demanat que les institucions competents reservin un carril de natació, limitat amb boies. "Això seria fantàstic", ha detallat la Linda.

Segons les nedadores, la quantitat de barques fa que visquin les sortides "amb preocupació, sobretot si vas sola", ha explicat la Cristina, que ha afegit que "no ho recomana a ningú". "No tothom sap portar bé una barca i no saps amb quin tipus de capità t'estàs trobant", ha detallat.

Les nedadores també han alertat de la presència de plàstics i altres residus a l'aigua. Asseguren que en alguns moments les platges estan "brutes" i consideren que aquesta situació afecta tant la salut dels nedadors com l'ecosistema marí.

Des de SOS Costa Brava també han reclamat una gestió compartida dels espais protegits, amb pressupost i òrgans comuns que permetin actuar de manera més coordinada més enllà dels límits municipals. Cruz ha posat com a exemple Mont-ras, que, segons ha explicat, té menys recursos per mantenir les boies de seguretat que municipis veïns com Palamós. "El medi ambient no hi entén de fronteres. Necessita una gestió conjunta", ha remarcat.

El portaveu de l'entitat considera que aquesta gestió ha d'incloure tant el mar com la terra i els connectors biològics. En aquest sentit, ha lamentat que les normatives de protecció ambiental sovint quedin "molt reflectides sobre el paper", però no vagin acompanyades dels recursos necessaris per aplicar-les.

La nedada d'aquest diumenge és l'última d'un cicle de trobades organitzades per SOS Costa Brava al llarg d'aquest estiu. Fa uns dies, l'entitat va organitzar una activitat d'snorkel a Cala Fotadera, a Lloret de Mar, i una altra a Garbet, entre Llançà i Colera, per denunciar també l'impacte de les embarcacions recreatives sobre la posidònia.

En aquest sentit, ha explicat que la cartografia de les praderies de posidònia també inclou zones on aquesta espècie ha desaparegut o s'ha degradat, amb l'objectiu que es puguin recuperar. Ha lamentat que aquest aspecte no sempre es respecti i que algunes embarcacions recreatives continuïn fondejant en aquestes zones.

L'entitat ha alertat que la recuperació de la posidònia és molt lenta i l'augment de la temperatura del mar encara dificulta més la regeneració. Per això, ha reclamat reforçar-ne la protecció i fer complir les mesures contra el fondeig sobre les praderies. "La protecció ha de ser més urgent i més estricta que mai", ha defensat Cruz.