Просмотр новости
Найдите то, что Вас интересует
Спутники
РН
SpaceX
Роскосмос
NASA
СпутникиРНSpaceXРоскосмосNASAEl Ministeri Públic ha requerit a la Generalitat els expedients sancionadors de fins a 60.000 euros que van ser revocats a les empreses UTE Conservación Valenciana, À Punt, Baxter SL i Plastic 7A SLLa Inspecció de Treball multa amb 50.000 euros À Punt per posar en risc els seus treballadors el dia de la dana
La Fiscalia investiga l'anul·lació per part del Govern de Mazón de diverses sancions laborals durant la dana, entre aquestes una multa de 50.000 euros a la televisió pública À Punt, que la Inspecció de Treball va imposar per posar en perill treballadors durant la catàstrofe. Després de la petició del Ministeri de Treball, el Ministeri Públic ha observat que els fets “poden ser constitutius d'un delicte de prevaricació administrativa” i ha assignat el cas a una fiscal perquè estudie si l'eleva a un jutjat penal, segons ha pogut confirmar elDiario.es.
A més, després de mesos d'investigació, segons han confirmat fonts de la Fiscalia Provincial de València, el Ministeri Públic ha sol·licitat a la Conselleria que entregue els expedients del procés de sanció i derogació de multes de fins a 60.000 euros revocades a les empreses UTE Conservación Valenciana, À Punt, Baxter SL i Plastic 7A SL.
Un decret de la Fiscalia Provincial de València, al qual ha tingut accés aquest mitjà, recull que el fiscal investigador considera que les anul·lacions d'aquestes multes de la Inspecció per part de la Generalitat Valenciana poden incórrer en aquest delicte recollit en l'article 404 del Codi Penal.
El delicte de prevaricació castiga “l'autoritat o funcionari públic que, sabent de la seua injustícia, dictara una resolució arbitrària en un assumpte administratiu”, fet que pot comportar “la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l'exercici del dret de sufragi passiu per un període de nou a quinze anys”.
S'assenyala l'aleshores director general de Treball
Per aquest motiu, la Fiscalia Provincial de València va acordar incoar diligències d'investigació preprocessals amb l'objectiu de practicar “totes les actuacions que siguen necessàries per a determinar l'eventual tipicitat dels fets denunciats”, amb la delegació del cas a una fiscal perquè estudie si finalment eleva una denúncia davant dels jutjats penals.
El fiscal investigador assenyala que “la persona considerada sospitosa” és el director general de Treball, Cooperativisme i Seguretat Laboral de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació. En aquell moment, aquest càrrec l'ocupava Andrés Lluch Figueres, nomenat l'agost de 2023 i cessat l'octubre de 2025.
Des de desembre d'aquell any ocupa la direcció general María Lurueña Ruiz, inspectora de treball de professió.
Treballadors exposats a riscos i un mort
Com va denunciar la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, la Generalitat Valenciana, aleshores dirigida per Carlos Mazón —amb diversos càrrecs investigats als tribunals per la seua responsabilitat en les més de 230 víctimes mortals de la catàstrofe—, va anul·lar diverses sancions de la Inspecció de Treball a empreses per no garantir la seguretat dels seus treballadors durant la dana.
“Això sí que és corrupció, política i moral”, va acusar Díaz en una resposta parlamentària al Congrés. Més tard, el Ministeri de Treball va demanar a la Fiscalía General del Estado que estudiara l'existència d'una possible prevaricació, que és el que ha donat lloc a aquesta investigació.
En les investigacions del Ministeri Públic s'analitzen els expedients anul·lats a les quatre empreses mencionades, amb seus a Llíria, Riba-roja de Túria, Requena o Burjassot, aquesta última la radiotelevisió pública valenciana. En el cas d'À Punt, va ser denunciada pels sindicats, a petició de diversos treballadors, que consideraren que la seguretat personal dels empleats es va posar en risc durant la cobertura de la catàstrofe. Així ho va considerar la Inspecció de Treball, que va detectar una infracció molt greu en matèria de seguretat i salut en el treball.
No obstant això, la Direcció General de Treball va anul·lar la sanció amb l'argument que, encara que “les autoritats van enviar alertes i recomanacions per les fortes pluges”, “la informació que es detallava no feia presagiar la seua virulència ni els efectes extraordinaris que provocaren”.
La Fiscalia també investiga l'anul·lació de la sanció a la UTE Conservación Valenciana, de conservació de carreteres, per la seua responsabilitat en la mort d'un treballador quan tornava a casa. Segons va denunciar el Ministeri de Treball, l'empresa l'hauria obligat a treballar en plena alerta roja, fora del seu horari laboral i posant en risc la seua vida, com va explicar la seua família al diari Las Provincias.
Davant de la denúncia del Ministeri de Treball, fonts de la Generalitat Valenciana van negar qualsevol “insinuació d'actuació arbitrària” i van argumentar que les resolucions adoptades es van dictar “després de la tramitació del procediment legalment establit, sobre la base d'informes tècnics i una anàlisi jurídica individualitzada de cada expedient, dins de l'exercici legítim de les competències que l'ordenament jurídic atribueix a l'autoritat laboral autonòmica”.
La Fiscalia investiga l'anul·lació per part del Govern de Mazón de diverses sancions laborals durant la dana, entre aquestes una multa de 50.000 euros a la televisió pública À Punt, que la Inspecció de Treball va imposar per posar en perill treballadors durant la catàstrofe. Després de la petició del Ministeri de Treball, el Ministeri Públic ha observat que els fets “poden ser constitutius d'un delicte de prevaricació administrativa” i ha assignat el cas a una fiscal perquè estudie si l'eleva a un jutjat penal, segons ha pogut confirmar elDiario.es.
A més, després de mesos d'investigació, segons han confirmat fonts de la Fiscalia Provincial de València, el Ministeri Públic ha sol·licitat a la Conselleria que entregue els expedients del procés de sanció i derogació de multes de fins a 60.000 euros revocades a les empreses UTE Conservación Valenciana, À Punt, Baxter SL i Plastic 7A SL.
Un decret de la Fiscalia Provincial de València, al qual ha tingut accés aquest mitjà, recull que el fiscal investigador considera que les anul·lacions d'aquestes multes de la Inspecció per part de la Generalitat Valenciana poden incórrer en aquest delicte recollit en l'article 404 del Codi Penal.
El delicte de prevaricació castiga “l'autoritat o funcionari públic que, sabent de la seua injustícia, dictara una resolució arbitrària en un assumpte administratiu”, fet que pot comportar “la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l'exercici del dret de sufragi passiu per un període de nou a quinze anys”.
S'assenyala l'aleshores director general de TreballPer aquest motiu, la Fiscalia Provincial de València va acordar incoar diligències d'investigació preprocessals amb l'objectiu de practicar “totes les actuacions que siguen necessàries per a determinar l'eventual tipicitat dels fets denunciats”, amb la delegació del cas a una fiscal perquè estudie si finalment eleva una denúncia davant dels jutjats penals.
El fiscal investigador assenyala que “la persona considerada sospitosa” és el director general de Treball, Cooperativisme i Seguretat Laboral de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació. En aquell moment, aquest càrrec l'ocupava Andrés Lluch Figueres, nomenat l'agost de 2023 i cessat l'octubre de 2025.
Des de desembre d'aquell any ocupa la direcció general María Lurueña Ruiz, inspectora de treball de professió.
Treballadors exposats a riscos i un mortCom va denunciar la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, la Generalitat Valenciana, aleshores dirigida per Carlos Mazón —amb diversos càrrecs investigats als tribunals per la seua responsabilitat en les més de 230 víctimes mortals de la catàstrofe—, va anul·lar diverses sancions de la Inspecció de Treball a empreses per no garantir la seguretat dels seus treballadors durant la dana.
“Això sí que és corrupció, política i moral”, va acusar Díaz en una resposta parlamentària al Congrés. Més tard, el Ministeri de Treball va demanar a la Fiscalía General del Estado que estudiara l'existència d'una possible prevaricació, que és el que ha donat lloc a aquesta investigació.
En les investigacions del Ministeri Públic s'analitzen els expedients anul·lats a les quatre empreses mencionades, amb seus a Llíria, Riba-roja de Túria, Requena o Burjassot, aquesta última la radiotelevisió pública valenciana. En el cas d'À Punt, va ser denunciada pels sindicats, a petició de diversos treballadors, que consideraren que la seguretat personal dels empleats es va posar en risc durant la cobertura de la catàstrofe. Així ho va considerar la Inspecció de Treball, que va detectar una infracció molt greu en matèria de seguretat i salut en el treball.
No obstant això, la Direcció General de Treball va anul·lar la sanció amb l'argument que, encara que “les autoritats van enviar alertes i recomanacions per les fortes pluges”, “la informació que es detallava no feia presagiar la seua virulència ni els efectes extraordinaris que provocaren”.
La Fiscalia també investiga l'anul·lació de la sanció a la UTE Conservación Valenciana, de conservació de carreteres, per la seua responsabilitat en la mort d'un treballador quan tornava a casa. Segons va denunciar el Ministeri de Treball, l'empresa l'hauria obligat a treballar en plena alerta roja, fora del seu horari laboral i posant en risc la seua vida, com va explicar la seua família al diari Las Provincias.
Davant de la denúncia del Ministeri de Treball, fonts de la Generalitat Valenciana van negar qualsevol “insinuació d'actuació arbitrària” i van argumentar que les resolucions adoptades es van dictar “després de la tramitació del procediment legalment establit, sobre la base d'informes tècnics i una anàlisi jurídica individualitzada de cada expedient, dins de l'exercici legítim de les competències que l'ordenament jurídic atribueix a l'autoritat laboral autonòmica”.