Amb l’avançament electoral Pedro Sánchez busca limitar els danys d’una derrota anunciada, aprofitant que el «momentum Maricarmen» ha reemplaçat el «momentum Ceuta»; en cap cas convoca perquè cregui que pot remuntar l’avantatge conjunt de PP i Vox. Aquest se situa ara mateix en una expectativa de 200 diputats segons les mitjanes d’enquestes, i és inconcebible que en vuit setmanes pugui caure per sota dels 176 de la majoria absoluta. En canvi, era molt probable que continués augmentant si Sánchez esperava a la primavera, i aquesta seria una perspectiva preocupant, ja que 200 diputats és una xifra molt propera als 210 necessaris (3/5 del Congrés) per modificar la major part de la Constitució.

Una majoria de PP i Vox amb 210 diputats podria entrar a sac en aspectes molt importants de l’ordenament constitucional i escombrar-los cap a casa; entre ells, tot el títol vuitè, que regula l’Estat de les autonomies, el seu funcionament i el repartiment de competències. Igual com una majoria reforçada realment federalista podria incrementar les competències exclusives de les autonomies, una de recentralitzadora pot actuar en sentit contrari i allargar la relació de les que són exclusives de l’Estat, o interpretar al seu aire el significat de «competències compartides» amb l’ajuda d’un Tribunal Constitucional reformat a mida. Un altre capítol susceptible de modificació seria el sistema electoral, que una majoria de 210 diputats podria capgirar per passar-lo de proporcional a majoritari, per exemple, o per inflar encara més el pes de les províncies despoblades, amb l’objectiu de perpetuar el domini conservador.

Aquestes i moltes altres sacsejades del sistema institucional espanyol es poden aconseguir amb tant sols una desena de diputats més dels que les enquestes donen avui a la suma dels partits de Feijóo i Abascal, els quals, que d’aquí al juliol (o fins i tot al març) podrien haver recorregut fàcilment aquesta distància. Ho fa suposar la cara de nàufrag que se li ha posat darrerament a Pedro Sánchez, l’home que dilluns va vestir de gris darrera un faristol gris per fer un anunci gris amb un llenguatge gris capaç d’adormir els pedres i desanimar encara més les bases socialistes, si això fos possible. En l’encarcarada imatge televisiva només lluïen els pics blancs de la corbata, mentre les motllures exteriors del marc de la porta emetien un missatge de decadència.

Subscriu-te per seguir llegint