El volen jubilar. Té vuit anys i, ara, a Veneçuela, l’estan mimant més que mai. I, quan dic mimant, és que, enmig del caos tremend en què es troba immersa la zona que s’ha vist afectada pels dos terratrèmols de dimecres passat, 24 de juny, ell, el Tsunami, un preciós border collie, un dels gossos de moda en aquests moments a tot el món, treballa molt durament, en silenci, sobretot en silenci, utilitzant l’experiència dels seus vuit anys, per descobrir persones ocultes, enterrades vives, entre la runa d’edificis, mansions, cases i tota mena de construccions.

Els moviments tel·lúrics que van afectar aquesta part de Veneçuela han sigut considerats pel Servei Geològic dels EUA com «els més violents registrats mai» a Veneçuela. Els morts continuen augmentant i hi ha milers i milers de desapareguts; es parla ja de prop de 60.000. I el Tsunami forma part de diversos equips que treballen en la catàstrofe, removent la runa, tones i tones de pedres, ciment, material i cases destruïdes. L’objectiu és salvar vides.

I el Tsunami els compta per desenes malgrat la seva avançada edat. Per això el mimen tant els veterinaris de la zona, de la mateixa manera, és clar, que altres savis i ensinistrats gossos i rescatadors, traslladats a la zona per equips d’especialistes procedents de Los Angeles i Virgínia.

El Tsunami té, a més, com moltíssims altres cadells del món, una vida molt particular. Repeteixo, com molts altres gossos. El Tsunami va ser víctima d’abandonament, desnutrició i maltractament, fins que va ser rescatat per l’Associació Pro Defensa de Los Angeles. I, una vegada recuperat, el Tsunami va ser apadrinat i ensinistrat per a la seva nova missió per Jorge Beens, fundador del Centre de Formació d’Equips Canins d’Intervenció en Desastres (K-SAR ECID), especialitzat en rescats.

El Tsunami, que ja va viatjar a Turquia pels devastadors sismes del 2023, recorda la Frida, la gosseta que també va ser protagonista d’un munt de rescats durant el terratrèmol de Mèxic, el 2017. La Frida era un golden retriever. Beens recorda, sí, la Frida i, mentre acaricia el Tsunami, comenta: «El nostre deure és ser l’esperança entre la runa».

Quan un gos entra en una zona col·lapsada s’exigeix silenci absolut, explica Alejandro Lingenti, a la web Experto Animal. Els rescatadors s’aparten de l’àrea per evitar contaminar amb olors o sorolls el treball de l’animal. El gos busca partícules oloroses procedents de persones vives que ascendeixen entre esquerdes i buits de l’edifici. Quan detecta una possible víctima realitza el denominat marcatge, normalment mitjançant lladrucs persistents o una actitud específica entrenada prèviament. Només llavors comença l’excavació manual o mecànica per part dels equips humans.

En una entrevista concedida anteriorment per Jorge Beens, l’instructor explicava que un gos de rescat no es pot considerar únicament una mascota. Viu amb el seu guia, manté una preparació física constant, segueix una alimentació específica i necessita entrenament durant tota la seva vida operativa. Aquesta preparació permet que, quan arriba una emergència real, tots dos funcionin pràcticament com una sola unitat.