El pont entre el bàsquet gironí i els Estats Units continua obert i sumant protagonistes. Aquest estiu, després de Paula Acín, Júlia Fuentes i Loida Colomer, també Berta Oliveras farà el salt a la NCAA. Totes quatre, però, s'han trobat un obstacle inesperat: quan el contracte ja està signat, la burocràcia ha posat en suspens el seu salt a les universitats americanes. Oliveras de vint-i-tres anys, té signat el compromís amb la Charleston Southern University per competir la temporada vinent a la Divisió I de la NCAA, mentre cursa un màster en Organizational Leadership. El seu cas, es diferent al de les tres jugadores que surten de l'U18 de Bàsquet Girona, unes tenen tota la carrera per davant, Berta farà el salt per una experiència que, si o si, serà més curta. Tot i això, el viatge de les 4 als Estats Units continua pendent d'un tràmit imprescindible: l'obtenció del visat. La saturació de les cites al consolat nord-americà de Madrid ha obligat la jugadora a buscar una alternativa poder arribar a temps a l'inici del curs i de la pretemporada.

"Des de fa un mes pateixo per si em donaran el visat", explica Oliveras. L'agència que ha gestionat el seu procés, PickUs Education, que és la mateixa que les tres jugadores del Bàsquet Girona, li ha aconseguit una cita a Alemanya el pròxim 7 d'agost, davant la impossibilitat de trobar hores disponibles a Madrid abans de l'octubre. Tot i això, la jugadora continua pendent que s'alliberi alguna cita més propera. "Em van dir que, a vegades i sense avisar, s'obren hores a Madrid", diu. "Visc pendent de la pàgina web", explica.

Berta Oliveras viu pendent de resoldre la seva situació amb el visat / Marc Martí Font

Per a Oliveras, però, el viatge als Estats Units va molt més enllà d'una oportunitat acadèmica o esportiva. "És el somni de tota nena petita", explica. Un somni que, amb només catorze anys, ja va tastar per primera vegada. Va poder descobrir de primera mà el bàsquet nord-americà, després de ser seleccionada per participar en un programa europeu impulsat per l'NBA. Escollida entre les deu millors jugadores de la seva generació, es va guanyar el dret de viatjar fins a Orlando. Allà va compartir pista amb algú que, sense saber-ho, tornaria a aparèixer a la seva vida en un futur. Era Justė Jocytė, que la temporada passada va jugar a l'Spar Girona. Oliveras, en el marc de les seves pràctiques universitàries, va ajudar en la preparació física de l'equip entrenat per Roberto Íñiguez. Els camins de totes dues van acabar prenent direccions molt diferents, però aquell viatge va deixar una empremta que, després de coincidir a Girona, està a punt de culminar amb les dues jugant els EUA.

El contratemps del visat arriba, a més, quan a l'altre costat de l'atlàntic ja estan en marxa. Oliveras segueix a distància les primeres sessions del màster i el seu nou equip treballa en una pretemporada pensada per integrar una plantilla formada majoritàriament per jugadores internacionals, però sense ella. Tot està preparat perquè la gironina faci el salt als Estats Units; només falta el document que li permeti entrar al país. La decisió d'acceptar l'oferta nord-americana va arribar després d'una temporada destacada amb el GEiEG a Supercopa. Malgrat tenir opcions de continuar amb el primer equip a la LF2, Oliveras va prioritzar una oportunitat que li permet combinar formació acadèmica i bàsquet d'alt nivell. Amb la decisió presa, no es vol imaginar cap altre escenari: "el contracte està firmat, però si s'allarga no sé que pot passar", diu. "No em vull ni imaginar l'opció que fitxin un altre jugadora", remarca.

Ara, mentre segueix les primeres classes del màster des de la distància i espera poder incorporar-se a la pretemporada del seu nou equip, Oliveras viu pendent d'una notificació que pot canviar-ho tot. El bàsquet ja li ha obert la porta dels Estats Units dues vegades: primer, amb aquell viatge a Orlando quan només tenia catorze anys; ara, amb una beca per competir a la NCAA. Entre una experiència i l'altra hi ha gairebé una dècada. El que les separa, avui, no és una pista de bàsquet, sinó un visat.

Subscriu-te per seguir llegint