Colonitzar Mart, crear robots humanoides, comercialitzar cotxes autònoms i obrir la porta al turisme espacial. Elon Musk ha construït el seu vast imperi empresarial basant-se en promeses de futur que sedueixin els inversors. Aquesta estratègia li ha permès convertir-se en el primer bilionari de la història. No obstant, l’incompliment dels seus projectes més ambiciosos s’està traduint en un dur cop de realitat per a Tesla i SpaceX, els dos gegants que controla.

Les accions del fabricant de vehicles elèctrics es van desplomar un 14,52% aquest dijous, una de les caigudes més grans a la borsa de la seva història. En un sol dia, Tesla va perdre més de 200.000 milions de dòlars en capitalització borsària. Això va passar després de la presentació d’uns resultats decebedors que demostren que la companyia no ha assolit els beneficis esperats pels analistes de Wall Street. S’hi suma que, per primera vegada en dos anys, el seu flux de caixa està en negatiu.

Tot i que la firma va superar les previsions d’ingressos i va arribar a una xifra rècord en la venda de vehicles durant el segon trimestre de l’any, això no va ser suficient per convèncer els inversors, cada vegada més preocupats per les enormes despeses de capital i per aquest incompliment dels objectius de beneficis. La caiguda de les seves accions, d’un 27% des que va començar l’any, també es deu a les inquietuds que desperten l’elevada despesa de les empreses tecnològiques en intel·ligència artificial. Una inversió que, ara per ara, no s’està traduint en resultats.

Musk ha promès en reiterades ocasions que el robot humanoide Optimus i el servei de taxis autònoms Robotaxi transformaran el món i es convertiran en una font infinita d’ingressos. No obstant, el magnat ha incomplert els seus objectius de desplegament. Robotaxi només està disponible de forma limitada en algunes ciutats dels Estats Units, mentre que encara no s’ha comercialitzat cap model d’Optimus.

El 12 de juny, SpaceX va protagonitzar la sortida més gran a borsa de la història sota la promesa de "fer que la vida sigui multipletària, comprendre la veritable naturalesa de l’univers i estendre la llum de la consciència a les estrelles". L’operació va disparar la valoració total de la companyia aeroespacial fins a superar el bilió de dòlars i va permetre convertir Musk, el seu conseller delegat i principal accionista, en bilionari.

No obstant, tota la propulsió inicial s’ha vist dramàticament corregida en les últimes setmanes. Des que va iniciar la seva capitalització als mercats, el valor de SpaceX ha caigut més d’un 26%; un 50% des del pic de valoració registrat el 16 de juny, quan el preu de l’acció es va acostar als 202 dòlars. Actualment, està a poc més de 118 dòlars, lluny dels gairebé 161 dòlars amb què va sortir a borsa.

Aquesta notable depreciació del seu valor respon a contratemps com la cancel·lació del llançament d’un coet Falcon 9 que tenia previst posar en òrbita 24 satèl·lits o el doble ajornament d’una prova de vol de l’ Starship, la seva aeronau més potent. També es deu al temor que suscita entre els inversors la despesa en IA, tan elevat que està obligant gegants empresarials que abans tenien amplis marges i abundants fluxos de caixa a recórrer al deute i a la venda d’ accions per finançar les seves noves inversions. SpaceX també incorpora xAI, la start-up d ’IA generativa de Musk i propietària del xatbot Grok.

S’espera que SpaceX presenti el seu primer informe de resultats a l’agost. Si les xifres no concorden amb el promès per Musk la correcció borsària de l’empresa podria ser encara més significativa. A més, poc després expirarà un període de bloqueig que permetrà que empleats i inversors puguin començar a vendre accions per valor d’uns 911,5 milions de dòlars.