La ràdio està d’enhorabona. Aquest dimarts es va donar a conèixer la segona onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM), que es publica tres vegades a l’any. Les xifres de la ràdio a Espanya i especialment a Catalunya amb les emissores que emeten en català continuen sent molt saludables, amb interès destacat en la ràdio de proximitat. Enhorabona als que la produeixen, als que l’escolten i als anunciants que la mantenen. Això és una feina de tots.

I un missatge dirigit als fabricants de dispositius mòbils, els de la poma i els androides, que deshabiliten a propòsit el xip (tots el porten) perquè qualsevol telèfon deixi d’emetre a FM. Ja sé que les emissores tenen les seves aplicacions per emetre les seves emissions, però això genera una despesa de dades absolutament innecessària i a més exigeix empassar-se sovint missatges comercials abans d’escoltar el directe.

Aquest xip d’FM ja està inclòs i sempre l’han portat tots els dispositius mòbils, tot i que aquesta opció ja gairebé ha desaparegut. M’encantaria saber-ho, però ells sabran per què. Després, la Unió Europea demana a la ciutadania que disposem d’una ràdio per cobrir situacions d’emergència. Si la UE va ser capaç d’obligar Apple que les entrades dels seus dispositius tinguessin l’entrada USB C, segur que farà el mateix perquè tots els fabricants activin un xip que ja porten incorporat.

I ara la creu: la ràdio, de dol. Ens ha deixat Martí Trilla: un veterà periodista esportiu de veu greu i amb una sornegueria humorística molt necessària que va basar la seva trajectòria a Catalunya Ràdio.

Telecinco fa bé de realitzar propostes de programes per a aquest estiu, però no troben la tecla. Va debutar Ion Aramendi amb El verano se mueve amb una altra estrena similar a la que va perpetrar Paz Padilla i que vaig comentar dimarts. El problema no és el comunicador, sinó els continguts. Aramendi és com col·locar Vinícius de lateral dret.

La cadena de Fuencarral ha passat de ser, des de fa més de dues dècades, la televisió privada líder del país a una anècdota de la qual només salven els realities. Mentre Cuatro ha trobat el seu lloc amb Nacho Abad, Iker Jiménez i Risto Mejide, Telecinco té un problema greu de continguts perquè continua donant pàbul a personatges sense interès com Carmen Borrego, Rociíto, Gloria Camila i un llarg etcètera. Ells sabran.