En pocs metres, el camí que voreja el Rec del Molí de Castelló d’Empúries concentra una part essencial de la memòria de la vila: l’aigua que baixava cap als molins, el fossat de l’antiga muralla, el Portal de la Gallarda, els horts, la Farinera i, ara també, la promesa d’un nou espai natural amb l’Estany de la Vila. I, tanmateix, continua funcionant massa sovint com allò que la seva història no mereix ser: un pas de vehicles.

El contrast és evident. A un costat, la muralla medieval s’alça com una façana de pedra que recorda el temps en què Castelló d’Empúries era vila comtal i capital d’un territori amb vocació de poder. A l’altre, el rec conserva el fil d’aigua que durant segles ha mogut molins, ha regat hortes i ha acompanyat la vida productiva del municipi. Entremig, un camí estret, freqüentat per veïns, caminants, bicicletes, visitants i cotxes, fa de frontissa entre el centre històric i el paisatge obert. La pregunta és cada vegada més inevitable: ha de continuar sent un camí de cotxes o ha arribat l’hora de convertir-lo en el passeig de muralla que Castelló encara té pendent?

La resposta la té l’Ajuntament. La regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Cristina Bech, reconeix que tancar el camí al pas de vehicles «és un tema que hi ha damunt de la taula des de fa molts anys, és necessari per a tot el que l’envolta». El plantejament de l’actual Govern és preparar un projecte per al seu tancament al trànsit de vehicles «amb l’única excepció dels de la gent que va i ve dels horts», afegeix Bech.

El camí del Rec del Molí rep molt trànsit, no sempre necessari. / Santi Coll

El camí acaba de ser asfaltat des del pont de la Mercè fins a l’Ecomuseu Farinera. S’hi van fer unes obres que requerien la nova pavimentació, que també s’haurà de modificar quan es facin unes altres actuacions vinculades al nou Estany de la Vila. Des del principal grup de l’oposició, SOM Empuriabrava i Castelló, una veu autoritzada com és la del regidor Josep Espigulé, exdirector del parc natural dels Aiguamolls, també aposta «per convertir el camí del rec del Molí en un espai per a vianants i ciclistes. I no només això, caldria connectar-lo en condicions amb el camí de Sant Joan les Closes i fer xarxa. Aquest espai ha de ser per a la gent, no per als vehicles».

El Rec del Molí no és un rec qualsevol. Des de la resclosa de Vilanova de la Muga fins a la Farinera, recorre uns cinc quilòmetres i, quan arriba a Castelló, utilitza l’antic fossat de la muralla medieval per conduir l’aigua fins a la bassa de la Farinera. Al llarg del recorregut voreja horts, camps i pastures, i l’aigua ha servit històricament per regar, per moure la maquinària farinera i per alimentar usos municipals com l’abeurador, l’escorxador o el rentador públic.

Aquest és el primer argument per canviar la mirada. Allà on avui molts conductors només veuen un accés o una drecera, hi ha en realitat una infraestructura medieval i agrària que ha modelat el creixement de la vila. El camí no acompanya simplement el rec: ressegueix una peça d’enginyeria històrica, una línia d’aigua que uneix defensa, producció, regadiu i patrimoni industrial.

La Farinera n’és el testimoni més visible. L’actual Ecomuseu-Farinera, acabada de reformar per a donar-li un nou impuls, ocupa l’antic casal moliner de Castelló d’Empúries, un dels tres molins construïts al segle XIV al Rec del Molí, i avui és un equipament museístic dedicat al procés tradicional i industrial de fabricació de la farina i al món alimentari. La seva presència reforça la idea que aquest entorn no hauria de ser només un lloc per passar-hi, sinó un espai per aturar-s’hi, entendre’l i recórrer-lo a peu.

Pocs punts expliquen aquesta continuïtat com el Portal de la Gallarda. Paral·lel al camí del Rec del Molí hi ha el tram de muralla més ben conservat, amb murs que en alguns punts arriben als set metres d’alçada. De les vuit portes que tancaven l’antic recinte emmurallat, el Portal de la Gallarda, del segle XIII, és l’única que es conserva. Estava protegit per les muralles i per un fossar d’aigua, l’actual Rec del Molí, i s’hi accedia històricament a través d’un pont llevadís.

Aquest punt és molt més que una postal. Travessar el pont de la Gallarda és creuar simbòlicament l’antic fossat i entrar a la vila per una de les seves portes fundacionals. La pedra, l’aigua i el pas formen un conjunt gairebé escenogràfic. Però l’experiència queda afeblida quan l’entorn immediat és percebut com una via de trànsit. La muralla demana pausa; el rec demana continuïtat; el portal demana una arribada lenta. El vehicle, en canvi, imposa pressa.

Un castelloní i el seu gos passejant davant del pont del Portal de la Gallarda. / Santi Coll

La contradicció encara es fa més gran si s’observa tot el que les administracions ja han fet o tenen en marxa en aquest àmbit. El 2020 es van iniciar treballs del projecte de millora ambiental i recuperació de la Mugueta i del Rec del Molí, amb l’objectiu de rehabilitar aquest sistema hidràulic. El 2026 consta aprovat el projecte de restauració del tram d’espitlleres de la muralla medieval del Rec del Molí, amb aprovació inicial a l’abril i definitiva al juny.

És a dir: el rec es rehabilita, la muralla es restaura, la Farinera es renova, el patrimoni s’explica i l’entorn natural s’activa. Però el camí continua sense fer el salt urbanístic que donaria coherència a totes aquestes actuacions. Es protegeix la pedra, es recupera l’aigua, es posa en valor el museu; falta protegir l’experiència ciutadana de caminar-hi.

El vincle amb els horts afegeix una altra capa a aquest relat. L’Ajuntament va posar a exposició pública l’inventari de parcel·les amb dret a reg amb aigua del Rec del Molí, on es van detectar 121 parcel·les o horts amb dret de reg. Les parcel·les inclouen horts i camps en sòl rústic, però també espais urbans que havien tingut dret de reg quan eren sòl rústic. Aquest detall és important: el Rec del Molí no és només patrimoni monumental, sinó també memòria agrària viva.

Per això la reivindicació d’un passeig de vianants i bicicletes no s’hauria de plantejar com una operació estètica o turística. Hauria de ser una proposta de convivència entre usos: el rec, els horts, la muralla, la Farinera, el centre històric, els aparcaments públics i els nous espais naturals. El futur passeig podria mantenir accessos puntuals i regulats per a serveis, emergències, veïns autoritzats o necessitats agrícoles, però hauria d’impedir el trànsit de pas. No es tracta d’aïllar l’espai, sinó d’alliberar-lo.

La mateixa estructura urbana ho permet. El centre històric disposa d’aparcaments públics com el de la Farinera, l’Institut, Ruiz Amado i la Llar d’Infants. Això permet imaginar una mobilitat més lògica: arribar amb cotxe fins als aparcaments de vora centre i completar l’entrada al nucli antic caminant o en bicicleta. La vora de muralla podria passar de ser una rereguarda circulatòria a convertir-se en una porta amable de Castelló.

L’Estany de la Vila reforça encara més aquesta oportunitat. El gener de 2026 l’Ajuntament va informar de l’inici de les obres per conduir aigua regenerada des de l’EDAR d’Empuriabrava fins a l’Estany de la Vila, amb una canonada d’aproximadament 1,1 quilòmetres. L’objectiu és garantir el manteniment de la zona humida, millorar-ne l’estat ecològic, afavorir la biodiversitat i recuperar ambientalment un espai d’alt valor paisatgístic i ecològic. L’Estany ja és una realitat i només falta que l’aigua comenci a omplir-lo quan sigui convenient.

Amb aquest projecte, el Rec del Molí deixa de ser només una línia patrimonial al peu de la muralla i passa a formar part d’una possible ronda verda: Farinera, horts, Portal de la Gallarda, muralla, aparcaments i Estany de la Vila. Tot plegat podria configurar un itinerari de gran valor per a veïns i visitants. Un passeig continu, segur, fresc i interpretat, capaç de connectar la vila medieval amb el seu paisatge d’aigua.

La convivència de trànsit genera imatges com aquesta. / Santi Coll

La direcció general de les polítiques municipals de mobilitat també apunta cap aquí. L’Ajuntament ha impulsat una nova xarxa ciclista amb l’objectiu de fomentar la mobilitat sostenible, millorar la connexió entre nuclis urbans i potenciar la seguretat dels desplaçaments amb bicicleta. El projecte preveu carrils bici adaptats i segregats, senyalització, aparcabicis i connexió amb equipaments municipals i zones d’interès turístic. També ha anunciat millores per reforçar la connectivitat dels itineraris ciclables i garantir una convivència més segura entre ciclistes i vianants.

En paral·lel, el consistori ha actuat en altres punts del municipi amb reductors de velocitat. Segons l’Ajuntament, aquestes mesures busquen millorar la seguretat viària, reduir la velocitat dels vehicles i protegir especialment els usuaris vulnerables, com vianants, ciclistes i persones amb mobilitat reduïda. La mateixa comunicació municipal emmarca aquestes actuacions dins una estratègia de pacificació del trànsit i de construcció d’un model de mobilitat més segur, sostenible i compatible amb la convivència als espais urbans.

El llenguatge, per tant, ja existeix: mobilitat sostenible, seguretat i pacificació. El que falta és aplicar-lo amb ambició al Rec del Molí. Si hi ha un lloc on aquests conceptes prenen tot el sentit és precisament aquest: un camí estret, històric, freqüentat, vinculat a equipaments i situat al peu d’un dels trams patrimonials més valuosos de Castelló.

La transformació, segons les fonts consultades, no hauria de començar necessàriament amb grans obres. Podria fer-ho amb una primera fase de pacificació immediata: reducció dràstica de la velocitat, prioritat clara per a vianants i bicicletes, senyalització patrimonial, passos elevats, control del trànsit de pas i ordenació dels accessos. Una segona fase podria restringir-hi la circulació ordinària amb pilones, càmeres o autoritzacions, mantenint només els usos imprescindibles. I una tercera fase podria consolidar el Passeig del Rec del Molí, amb paviment amable, bancs, ombra, aparcabicis, punts d’interpretació i miradors cap a la muralla i l’aigua.

No cal inventar un relat nou. El relat ja hi és.

Subscriu-te per seguir llegint