Un fet traumàtic que va patir la seva família va obligar la llibretera Mimi Horno a deixar enrere la llibreria, cafeteria i espai cultural que havia impulsat al cor de Taradell. Aquell trasbals la va portar fa tres anys a establir-se a Roses amb un projecte de llibreria ambulant.

Lluny d’abandonar la seva vocació, va decidir reinventar-la: si abans els lectors anaven a la seva llibreria, ara és ella qui porta els llibres, els clubs de lectura i les activitats culturals a escoles, biblioteques i municipis de l’Alt Empordà a través del projecte itinerant El Guixarot.

Amb una maleta carregada de llibres i anys de formació en mediació lectora, narració oral i dinamització cultural, Mimi Horno té una missió, apropar la la lectura a infants, joves, famílies i gent gran d’arreu del territori. "Si abans venien al meu espai, ara soc jo qui em moc", resumeix. La itinerància no és només una manera d’adaptarse a les circumstàncies, sinó una nova manera d’entendre l’ofici de llibretera: fer arribar els llibres allà on són les persones.

Aquest canvi de model també amaga una reivindicació. Horno defensa que l’accés a la lectura no hauria de dependre del lloc on es viu. A través dels GuixaClubs, GuixaLabs, GuixaContes, Guixalletres i GuixaArts, treballa perquè els llibres arribin també als municipis petits, convençuda que la lectura és una eina de cohesió i de construcció de comunitat.

La seva trajectòria l’ha portat a detectar mancances que van més enllà del seu projecte personal. L’Alt Empordà no disposa de servei de bibliobús i hi ha un gran nombre de municipis sense biblioteca pública. Aquesta realitat la va impulsar a presentar recentment un projecte a l’Ajuntament de Pau per crear un biblioespai comunitari, un espai de lectura construït a partir de donacions. "El mapa de lectura pública s’hauria de revisar perquè hi ha pobles que es queden sense abastiment de lectura", afirma. La defensa de les biblioteques és una constant en el seu discurs.

Considera que les biblioteques escolars "són el cor de l’escola" i lamenta que, en alguns centres, continuïn sent només un espai on s’emmagatzemen llibres. Per a ella, "una biblioteca només té sentit si està viva, si es dinamitza i desperta la curiositat dels infants". De fet, quan durant les activitats algun alumne li pregunta on pot trobar un llibre, la seva primera resposta no és una llibreria, sinó la biblioteca del poble o la biblioteca escolar.

Aquesta manera d’entendre la lectura també explica la seva defensa del petit comerç. Després de vuit anys com a llibretera, coneix de primera mà les dificultats del sector: marges comercials molt reduïts, l’augment dels costos i una competència creixent amb les grans superfícies. "És una feina preciosa, però està molt romantitzada", assegura. Per això qüestiona que els vals escolars acabin utilitzant-se en grans cadenes comercials, tot i que van ser concebuts per ajudar les famílies en la compra de material escolar i reforçar el comerç de proximitat. "És un xoc", diu, perquè considera que es desvirtua l’esperit amb què van ser creats.

La llibreria que havia creat a Taradell ja responia a aquesta manera d’entendre la cultura. No era només un establiment on comprar llibres. També era cafeteria, espai cultural i punt de trobada, amb el jazz com a banda sonora. Hi organitzava presentacions, exposicions, tallers i activitats familiars, mentre les parets servien per donar visibilitat a artistes locals. "Era un espai molt tranquil, molt familiar, on la gent també anava a llegir o a treballar", recorda.

Quan va arribar a Roses va entendre, però, que aquell model era difícilment sostenible. El cost de mantenir una llibreria independent i les particularitats d’un municipi marcat per la temporada turística la van portar a reinventar-se. El primer impuls el va trobar a l’Escola Montserrat Vayreda, on estudia la seva filla. Hi va començar fent voluntariat amb clubs de lectura i laboratoris lectors, una experiència que li va permetre recuperar la confiança i reafirmar la seva vocació. "Vaig arribar a Roses en un moment de la meva vida on tot s’havia trencat, el meu món es va evaporar de la nit al dia, fins i tot havia deixat de creure en mi. Aquella activitat em va retornar la confiança en mi i en el meu ofici, els estic profundament agraïda".

La idea inicial era que crear el Guixamòbil perquè acabés convertint-se en una llibreria ambulant, però el projecte no s’ha pogut materialitzar per les dificultats econòmiques que comporta el sector. Tot i això, continua fent prescripció literària per a escoles, famílies i biblioteques, seleccionant llibres i assessorant centres educatius en la creació i renovació dels seus fons.

Abans d’endinsar-se en el món dels llibres, Mimi Horno havia treballat durant més de quinze anys com a tècnica veterinària en un hospital. Una malaltia autoimmune la va obligar a deixar aquella professió que, explica, també vivia amb vocació. Quan va començar a recuperar-se va decidir emprendre un nou camí personal i professional. Va tenir una filla i va canviar de professió, convertint-se des de ja fa vuit anys en llibretera.

Avui, el seu projecte continua evolucionant, però manté intacta la mateixa idea que el va veure néixer: portar els llibres allà on facin més falta i demostrar que la promoció de la lectura depèn de la capacitat de crear vincles entre persones, escoles, biblioteques i pobles i crear xarxa. Darrere del Guixarot hi ha una professional que s’ha anat formant durant anys en disciplines molt diverses per adaptar la lectura a infants, adolescents, persones grans i persones amb necessitats específiques. Actualment, estudia logopèdia per continuar adaptant-se a les necessitats dels petits lectors.

Subscriu-te per seguir llegint