Primer va ser un exemplar de Les coques catalanes. Després, de manera sistemàtica i sospitosament eficient, qualsevol llibre d’història local en llengua catalana que portés mesos penant a la rebotiga. Els castellers de Granollers? Posar-lo en un sobre i enviar-lo. Una guia pràctica per fer vi? El mateix. En un dia, fins a set comandes, sempre amb pocs minuts de diferència i per adquirir llibres publicats entre els anys 70 i 90, «molts d’ells amb tirades de pocs centenars d’exemplars, carn de desafectació de biblioteca pública i pràcticament introbables enlloc». A l’altra banda, una única empresa, la canadenca amb seu als Estats Units ZoomBooks, i un mateix destí, un centre logístic a pocs minuts de l’aeroport de Chicago.

La manera eficient d’escanejar centenars de milions de llibres és la digitalització destructiva: arrencar-ne el llom per escanejar-los tan ràpid com sigui possible.

A Marçal Font, propietari de la llibreria Fènix de Badalona, res de tot allò li semblava normal, així que va començar a fer trucades i va descobrir que no era l’únic a qui li plovien les comandes estranyes, indiscriminades i mal agrupades. De sobte, referències que feia anys que eren en estoc s’havien convertit en cobejats objectes de desig per obra i gràcia de l’algoritme. També a AbeBooks, portal web de venda de llibres antics propietat d’Amazon, es va disparar el nombre de comandes. «Està passant a tot el món de manera metòdica. Els primers amb qui vaig contactar van ser alemanys, però a França estan molt preocupats pel tema i sabem que a Espanya també li ha passat a força gent», explica Font en conversa amb El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari.

Què ha passat? Fàcil: una compra massiva de material bibliogràfic de tot el món per alimentar models d’intel·ligència artificial. Llibres sense còpia digital que viatgen d’una llibreria de Badalona a una trituradora pilotada des de Silicon Valley, amb pas previ per un escàner. «Ja no tenen dades, internet se’ls està quedant buit, així que el projecte implica treure noves dades d’aquests llibres. I la manera eficient d’escanejar centenars de milions de llibres és la digitalització destructiva: arrencar-ne el llom per escanejar-los tan ràpid com sigui possible», detalla el llibreter i professor de Literatura Comparada de la UB.

Tenim un capital que podem posar sobre la taula per ser sobirans del nostre propi patrimoni.

Darrere de tot això, suggereix Font, hi ha empreses com Anthropic, desenvolupadora de la IA Claude i assenyalada per The Washington Post com el cervell de l’inquietant Projecte Panamà, una operació secreta per «escanejar i destruir tots els llibres del món». «La destrucció d’un llibre per digitalitzar-lo i portar-lo a un nou format tecnològic no té per què ser dolenta, sempre que sigui una edició moderna que estigui controlada i tingui número ISBN», matisa Font.

El problema, és clar, és tot aquest material pre-ISBN o no digitalitzat del qual amb prou feines hi ha rastre en biblioteques o institucions oficials i amb el qual els bots de compra s’estan fent un autèntic tip. Perquè després de la destrucció de patrimoni arriba l’acumulació de coneixement en un únic lloc. «És molt racional, molt de màquina. Ho hem de veure des de l’òptica turbocapitalista: si volgués escanejar tots els llibres del món, com ho faries? Programaries una màquina perquè anés comprant tot el llistat d’ISBN que no tens», aventura.

Segons The Washington Post, l’empresa Anthropic hi ha darrere del Projecte Panamà, una operació secreta per «escanejar i destruir tots els llibres del món».

En alguns casos, a més, ni tan sols es busca el llibre, sinó una factura de compra que, gràcies a la sentència judicial que autoritza la utilització de llibres adquirits de manera legal per entrenar IA, permeti justificar-ne l’ús, encara que sigui a posteriori; encara que el llibre faci anys que s’hagi escanejat de manera il·legal.

Davant la inevitabilitat del tsunami tecnològic i després d’estudiar a fons el cas amb l’especialista en IA Xavier Vinaixa, Font proposa prendre la iniciativa i preservar el patrimoni optimitzant-ne l’explotació. O, dit d’una altra manera, cobrar no pels llibres, sinó pel seu contingut. «El que podem fer és generar paquets de dades de qualitat i ben fets i vendre llicències. És una oportunitat. Tenim un capital que podem posar sobre la taula per ser sobirans del nostre propi patrimoni i que els nostres nets puguin investigar la història sense la intermediació d’una empresa dels Estats Units», argumenta.

Mentrestant, els bots continuen fent de les seves i es mantenen els patrons de compres sospitosament algorítmics. «Ens acaba d’arribar un altre cas estrany d’un tipus de compra estranya. Ho estem investigant, però ve de l’Índia i és una comanda de llibre català sobre coses molt inconnexes: l’embotit català i la sardana de no sé on», sospira el llibreter.

Via: El Periódico