Terra, cables, servidors informàtics, xips, electricitat, memòria i sistemes de refrigeració. Perquè la intel·ligència artificial funcioni, darrere necessita tota una infraestructura física amb prou potència de computació per transformar les peticions dels usuaris en text, codi o imatges: els centres de dades.

Aquestes naus industrials, llar de les màquines que sustenten internet, són vistes com una necessitat econòmica per impulsar la productivitat en l’era digital. No obstant, l’elevat consum energètic que requereix la IA també desperta el temor d’experts i cert rebuig social. L’ONU ha advertit en un recent informe que, el 2030, els centres de dades consumiran tanta electricitat com França i dispararan les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera.

Cap país acull més data centers que els Estats Units, llar de la indústria tecnològica que ha propulsat l’actual febre d’inversions i desenvolupament de la IA generativa. El colós americà concentra 5.427 d’aquestes infraestructures computacionals, més d’un 90% més que el segon país en la llista, segons dades de <em>The AI Index 2026 Annual Report</em>, elaborat per la Universitat de Stanford.

Per darrere dels EUA hi ha Alemanya (529), el Regne Unit (523), la Xina (449), el Canadà (337), França (322), Austràlia (314), els Països Baixos (298), Rússia (251) i el Japó (222).

Sumats, els països membres de la Unió Europea acumulen 2.269 centres de dades, menys de la meitat que la primera potència mundial. A nivell continental, les regions que atrauen més inversions, infraestructures i activitat dels operadors són les que orbiten grans ciutats com Frankfurt, Londres, Amsterdam, París i Dublín.

Per mirar de corregir aquest desequilibri, la Comissió Europea s’ha fixat com a objectiu triplicar la capacitat dels <em>data centers</em> europeus en els pròxims cinc a set anys. Tot i així, múltiples experts i estudis adverteixen que aquesta política beneficiarà els gegants tecnològics nord-americans dels quals es pretén reduir la seva dependència.

Espanya figura empatada amb Polònia al lloc número 15 dels països amb més nombre de centres de dades, amb 144, segons Cloudscene. Altres recomptes, com l’últim informe de la consultora immobiliària Colliers o el que fa de Data Center Map, estimen que actualment hi ha entre 130 i 216 d’aquestes infraestructures repartides pel territori. En els últims anys, aquest mercat ha viscut una ràpida expansió que anirà a més.

Spain DC, l’associació que representa les principals companyies del sector, ressalta que Madrid concentra fins a un 55% dels data centers, amb uns 70. Per darrere hi ha Barcelona, amb uns 30, i Saragossa i els seus voltants, amb 23. L’Aragó és la comunitat que atrau més projectes d’Amazon Web Services (AWS) i Microsoft Azure, les dues empreses de computació al núvol més poderoses del món

«S’espera que el sector continuï creixent a un ritme vertiginós fins al 2030, liderat pels desenvolupaments scale col·location – instal·lacions «molt grans»– i els hiperescalars», remarca l’informe anual de Spain DC, que fa referència al protagonisme que tindran gegants nord-americans com Amazon, Microsoft, Google o Meta. A Catalunya, el Govern de Salvador Illaha identificat fins a 26 nous projectes que podrien instal·lar-se durant la pròxima dècada.

La patronal assegura que la potència instal·lada en aquestes naus industrials era de 439 MW a finals del 2025. Aplicada a ple rendiment durant tot un any, això suposaria que consumirien pràcticament tanta electricitat com Cantàbria.