L’Atlètic de Madrid té un problema amb Julián Álvarez. I no és pas petit. El club matalasser es pot agafar a allò que el temps tot ho cura, però la realitat, avui, és que la seva afició ha posat la creu al davanter argentí. La seva tornada al Metropolitano després de dir obertament que volia "complir el seu somni" sortint del club (i fitxant pel Barça, la part que va ometre) va ser un judici sumaríssim del qual va sortir esquilat.

Hi va haver diverses xiulades monumentals, càntics que deien "que se vaya de una puta vez" i també de "puta Barça y puta Cataluña" durant la visita del Vila-real al Metropolitano. Resolta, per cert, amb un empat (2-2). Una tarda d’aquelarre que ni l’autoritat papal de Simeone va poder evitar contra qui hauria de ser l’estrella de l’equip.

L’assolellada i calorosa tarda va arrencar amb l’speaker anunciant els titulars i suplents de l’equip de Simeone. Quan va tocar esmentar la presència de Julián a la banqueta, els qui ja eren a l’estadi van respondre amb la primera de les quatre xiulades generalitzades que va sentir l’Araña. Aquesta inicial la va encaixar ja assegut a la banqueta, amb la mateixa cara de funeral que fa des que ha tornat de vacances.

El capítol següent va arribar durant el descans, quan va sortir a escalfar amb la resta dels companys. La seva tornada a la banqueta també va sentir música de vent. Tot i que res comparable al que va passar quan va tornar a l’escalfament a la banda, passat el minut 50. Aleshores va arribar la segona gran xiulada, acompanyada de crits de "puta Barça y puta Cataluña" i del càntic "dile que se vaya de una puta vez".

Julián va sortir després de l’empat de penal de Gerard Moreno, en el minut 66. No el va ajudar comparèixer amb l’afició enfadada pel gol rival, l’1-1 momentani. Allà va arribar la tercera xiulada, la més generalitzada de totes tres, rebuda per l’argentí amb aparent indiferència, sense modificar la seva cara trista. Una vegada al camp, es va imposar una treva interessada d’una afició que volia recolzar el seu equip, en inferioritat per l’expulsió de Le Normand, per evitar la derrota primer i l’empat després. Julián no va tenir un rol destacat en la missió, però cal dir en defensa seva que ha de ser ben difícil rendir davant una afició que t’ha repudiat d’una manera tan clara i aclaparadora.

La resposta del davanter va arribar després del xiulet final, quan tot l’equip va complir la tradició d’anar a aplaudir l’afició. Ell no. Ell es va separar del grup i va enfilar tot sol el túnel dels vestidors, de nou amb una esbroncada sonora al seu voltant. El tomb inesperat va ser saber que aquesta decisió la va prendre el mateix club, fet que va confirmar després Simeone: "La gent del club ha decidit que ell no s’acosti a saludar la seva gent amb els companys".

El Cholo no va voler parlar gaire del que va passar i va refusar la tercera pregunta sobre el tema. El seu discurs havia quedat clar: "Si l’Atlètic vol guanyar cap títol, necessitem estar junts i tenir davanters importants. Nosaltres els tenim i n’hem de tenir cura i treballar tots en conseqüència". Ahir va passar ben bé el contrari. Malapeça al teler. Ara toca a l’Atlètic, a Gil Marín, determinar si aquest problema té una solució que no impliqui la sortida de Julián del club.