Després de gairebé nou anys a l’estranger, l’expresident Carles Puigdemont pot tornar a Espanya sense risc de ser detingut pel referèndum de l’1-O que va liderar al capdavant de la Generalitat. Després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagi aixecat l’ordre de detenció nacional, tot just una hora després que el Tribunal Constitucional (TC) declarés amnistiat el delicte de malversació, el també líder de Junts comença a entreveure la seva tornada, però no l’efectuarà fins que el seu cas quedi del tot arxivat i es planteja esperar que passin les eleccions generals del 29 de novembre.

En una declaració des de Waterloo, Puigdemont va celebrar l’amnistia com una "derrota de l’estratègia dels diversos poders públics espanyols que han impedit i demorat la seva aplicació per raons estrictament polítiques", i va advertir que tornarà "no al servei d’un partit, sinó al servei del país". Així que des del seu entorn recepten prudència i opinen que, per no interferir en el 29N, esperi que passi i s’aclareixi quin partit ocuparà la Moncloa.

El líder de Junts va insistir que "l’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric existent entre Catalunya i Espanya, però no és en si mateixa la seva solució", tot i que actua com "el reconeixement implícit que aquest no era el camí per intentar la mort civil dels independentistes", una cosa que, va dir, és "pròpia de règims autoritaris i inacceptable per a una democràcia europea".

"S’ha acabat el marge per manipular i retorçar l’aplicació d’una llei que és vigent des de fa dos anys i quatre mesos", va afegir. I va assenyalar directament el president del Govern, Pedro Sánchez, com un dels que es van comprometre públicament a portar els líders independentistes davant la justícia espanyola.

Acompanyat pels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, va incidir que "no es pot negar" que els seus anys a Bèlgica han tingut conseqüències polítiques a l’haver d’actuar "amb les mans lligades a l’esquena" i a l’haver afrontat "condicions de greu anormalitat que han acabat tenint conseqüències en els resultats electorals". "Fingir que vivim en la normalitat, la reconciliació i l’harmonia és mentir", va etzibar.

Puigdemont no va voler posar data a la seva tornada, però el seu propi advocat, Gonzalo Boye, li recomana cautela i assenyala que no tornarà fins que el Suprem li apliqui "íntegrament" l’amnistia perquè entén que ara s’ha d’elevar l’expedient de la fase d’instrucció a la Sala, perquè aquesta confirmi l’aplicació i arxivi el cas. Però la campanya electoral és un altre factor que pesa, i molt, en la decisió.

El líder de Junts és conscient que ha de reconnectar amb la realitat catalana i per això té planificada una gira per Catalunya, ja que la del 2026 ja no és la del 2017 ni políticament ni socioeconòmicament, per la qual cosa ell mateix s’ha proposat "submergir-s’hi".

Abans, no obstant, serà rebut amb honors per part del president del Parlament, Josep Rull, i està previst que es reuneixi amb el president, Salvador Illa, al Palau de la Generalitat "com la resta d’expresidents", matisen des de l’Executiu català. Amb qui no té contemplada una trobada és amb Sánchez.

Notícies relacionades

Quan acabi la seva gira, Puigdemont haurà d’aclarir el seu futur polític. El primer que haurà d’aclarir és si vol exercir com a cap de l’oposició. El segon és quin paper vol jugar en el partit, si opta per mantenir la batuta conscient que hi ha veus que aposten per recuperar l’esperit de l’antiga Convergència i encarar debats ideològics per fer front a l’auge de l’extrema dreta d’Aliança Catalana. I el tercer és quin tipus d’expresident vol ser, si només en àmbit institucional, si mira de mobilitzar l’independentisme o si la seva aposta és intentar recuperar el comandament de la Generalitat el 2028. No ho tindrà fàcil, d’acord amb els sondejos.

Subscriu-te per seguir llegint