El retorn de Carles Puigdemont a Catalunya depèn només d’ell mateix. Després de nou anys amb el seu retorn a Catalunya en mans dels jutges, el Tribunal Suprem ha aixecat l’ordre de detenció que pesa sobre ell després del pronunciament del Constitucional sobre l’amnistia, de manera que l’expresident podrà trepitjar l’Estat sense risc d’ingressar a la presó, després del seu fugaç retorn de l’agost del 2024. I ho farà en un clima electoral marcat pel malestar als carrers per la crisi de l’habitatge, amb el Procés en un segon pla i en virtut d’una "normalització política" que branden tant el president del Govern esapnyol, Pedro Sánchez, com el president de la Generalitat, Salvador Illa. Aquestes són les claus de com s’està planificant el seu aterratge:

La previsió és que Puigdemont torni amb focus. Junts ja ha reclamat que la tornada a Catalunya es faci com «el president d’un país i no com a líder d’un partit», cosa que implica tots els honors institucionals. El partit fa mesos que treballa en la planificació d’aquest moment, un encàrrec que va recaure en el parlamentari Albert Batet. Difícilment les converses al voltant de la seva tornada podien anticipar que els terminis s’escurçarien tant després del vistiplau del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei, i molt menys que l’escenari acabaria sent el d’una campanya electoral, després que Sánchez hagi avançat les eleccions al29 de novembre. Però des del partit diuen que està tot preparat i que el quan depèn exclusivament de Puigdemont.

L’advocat de Puigdemont i una de les seves persones de màxima confiança, Gonzalo Boye, ha demanat una mica més de temps. «Una cosa és aixecar l’ordre de detenció i una altra, aplicar l’amnistia», ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Boye ha assenyalat que el retorn es produirà quan Puigdemont ho consideri «convenient» i sempre que l’amnistia s’hagi aplicat de manera «íntegra». «Es faran les coses com s’hagin de fer, fa nou anys que defensa la institucionalitat del càrrec que representa i ara no ve d’unes hores», ha afegit l’advocat.

Sempre ha estat sobre la taula que el líder de Junts iniciés una ruta per tot Catalunya, a l’estil de les gires territorials de Jordi Pujol, per mirar de reactivar un electorat que ha perdut el contacte directe amb l’expresident des del 2017. El que fins ara havia de ser una gira de retrobament amb el territori per veure com respira la ciutadania passarà a convertir-se en una campanya electoral per a les eleccions generals en què, no obstant, la candidata per Barcelona serà Míriam Nogueras. El protagonisme serà inevitablement compartit amb Puigdemont, que fins ara es podia plantejar tornar i mantenir-se en un segon pla mentre calibrava quin paper volia exercir a Catalunya.

Però, per al gran dia del seu retorn, Junts reservarà al Parlament i, en particular, al seu president, l’exconseller Josep Rull, un paper central en la rebuda. Rull fa mesos que assegura que ho tenen "tot preparat" per rebre l’expresident amb els honors que, al seu judici, corresponen a la seva figura.

A això s’hi suma la forta càrrega simbòlica que Rull atorga a la seva figura, ja que el cap del Parlament considera Puigdemont una expressió de la resistència de les institucions catalanes després de l’aplicació de l’article 155, posterior al referèndum de l’1-O i a la fallida declaració unilateral d’independència. "El president se’n va anar com un home lliure i tornarà com un home lliure; la presidència de la Generalitat haurà quedat preservada amb dignitat", va afirmar fa pocs dies en una entrevista.

Per a això, ja està en marxa la preparació d’una recepció "solemne i institucional" i amb "tota la dignitat", tant per a Puigdemont com per a l’exconseller Lluís Puig, tots dos diputats del Parlament en aquesta legislatura. Tot plegat compta amb l’aval d’una Mesa en què l’independentisme conserva una posició dominant -dos membres de Junts, dos d’ERC i tres del PSC- i que va ser un dels pocs espais institucionals que el sobiranisme va poder mantenir després de perdre la majoria a l’hemicicle en les eleccions del 2024.

En la majoria de les ocasions, no obstant, l’òrgan rector adopta les seves decisions per unanimitat. Els desacords s’han donat en moments d’especial càrrega política, com va passar el passat 1 d’octubre, quan els membres de Junts i ERC van fer una declaració institucional amb motiu de l’aniversari del referèndum i els representants del PSC es van absentar, com han fet des de l’inici de la legislatura en aquest tipus d’actes. Està per veure què passa ara amb el retorn de l’expresident.

En qualsevol cas, el Parlament pretén el màxim consens possible davant d’un moment que, per a Rull, ha de marcar el final d’una anomalia institucional que ha denunciat des que va assumir la segona autoritat de Catalunya. L’arribada d’Illa a la Generalitat, gràcies als acords amb ERC i els Comuns i sota la defensa d’un Govern per a tothom i de la voluntat de tancar l’etapa del Procés, ha obert a més una nova etapa en la relació entre socialistes i independentistes. Una imatge molt diferent d’aquella, encara present en la memòria política catalana, d’Illa al costat de Societat Civil Catalana, el PP i Ciutadans. Així que, com ja ha avançat en alguna ocasió, Illa rebrà Puigdemont a la Generalitat -tots dos ja s’han reunit a Brussel·les- en la seva condició d’expresident.

L’interrogant que continua sobre la taula és si Puigdemont ocuparà el seu escó i estrenarà, per tant, la figura de cap de l’oposició al Parlament, una posició que va quedar vacant per la voluntat de Junts d’escenificar que no existia normalitat institucional mentre el seu líder no pogués asseure’s a l’hemicicle.

Illa ha declarat en diverses ocasions que espera poder comptar amb aquest contrapès parlamentari. Però Junts, i en particular Puigdemont, hauran de calibrar fins a quin punt assumir aquest paper reforça la seva posició o, per contra, acaba certificant una normalitat institucional que durant anys han qüestionat.

El líder de Junts va trepitjar per últim cop el Parlament el 2017 com a president de la Generalitat. Podria tornar-hi aquest 2026, nou anys després, com a cap de l’oposició. O fer-ho únicament per tancar el cercle que va quedar obert amb la seva marxa. Bona part del que passi després dependrà del que Puigdemont trobi quan torni i de com respiri políticament una Catalunya molt diferent de la que va deixar. I també del resultat d’unes eleccions generals que podrien canviar el rumb del país.

Via: El Periódico