Sentir soledat i trobar-se en una situació d’aïllament social no són necessàriament la mateixa experiència. Una persona pot tenir pocs contactes sense viure-ho negativament i una altra pot sentir-se sola tot i estar envoltada de gent. Ara, una investigació internacional reforça la idea que aquesta dimensió subjectiva de la soledat no només acompanya una pitjor salut mental, sinó que també pot contribuir a deteriorar-la.

L’estudi, publicat a la revista Nature, troba indicis consistents que la soledat augmenta el risc de depressió, autolesions i intents de suïcidi, així com els símptomes d’ansietat. També s’associa amb menys felicitat, satisfacció vital, sentit de la vida i benestar.

La relació funciona en totes dues direccions: una pitjor salut mental també pot afavorir la soledat o l’aïllament. Els resultats apunten a un cercle en què totes dues experiències es poden retroalimentar.

Els autors han combinat anàlisis observacionals, comparacions entre germans i aleatorització mendeliana. Aquest últim mètode utilitza variants genètiques relacionades amb una predisposició més gran a sentir soledat. Com que l’ADN queda fixat abans que apareguin els problemes de salut, ajuda a reduir la influència de la causalitat inversa i d’alguns factors de confusió. No demostra per si sol que la soledat en sigui la causa, però la coincidència amb els altres mètodes reforça aquesta possibilitat.

La soledat, i possiblement l’aïllament social, continuen sent problemes importants de salut pública, especialment per a la salut mental i la salut general

Zoe Reed

— Investigadora de la Universitat de Bristol

Les anàlisis utilitzen dades de l’UK Biobank —amb mostres d’entre 8.004 i 414.432 persones— i d’estudis genètics que arriben a superar els dos milions de registres.

La soledat descriu com percep una persona les seves relacions, mentre que l’aïllament social fa referència a la quantitat de connexions. En l’estudi, aquest últim es va mesurar segons la convivència i el contacte amb familiars i amics.

Els efectes són més clars en el cas de la soledat percebuda. L’aïllament s’associa amb menys afecte positiu i menys sentit vital, però no amb el conjunt de problemes de salut mental analitzats. Això suggereix que augmentar el nombre de contactes pot no ser suficient si no es té en compte la qualitat percebuda dels vincles, tot i que l’estudi no ha avaluat cap intervenció.

La soledat també presenta una relació consistent amb una multimorbiditat -diverses patologies al mateix temps, en una mateixa persona- més gran i menys anys de vida ajustats per qualitat. En canvi, no apareixen evidències causals consistents sobre patologies concretes com les cardiopaties, l’ictus o la diabetis. Els autors no descarten aquests efectes perquè algunes estimacions són poc precises.

La soledat es va mesurar mitjançant una única pregunta i en un sol moment. La majoria dels participants eren adults de mitjana edat o d’edat avançada, d’ascendència europea i més sans que la població general.

Notícies relacionades

"Les nostres troballes suggereixen que la soledat, i possiblement l’aïllament social, continuen sent problemes importants de salut pública, especialment per a la salut mental i la salut general", afirma Zoe Reed, investigadora de la Universitat de Bristol. Donar suport a les persones que se senten soles, afegeix, "podria ajudar a millorar la salut mental, el benestar i la salut general".

Via: El Periódico