Un nou estudi internacional, publicat a 'The Lancet Regional Health -Europe', basat en 90.171 enquestes entre personal mèdic i d’infermeria dels 27 països de la Unió Europea, a més d’Islàndia i Noruega, mostra que un de cada tres professionals participants (30%) va presentar símptomes compatibles amb depressió, un de cada quatre va presentar símptomes compatibles amb ansietat (23%) entre un 2% i un 4% va mostrar dependència de l’alcohol i un 13% va referir idees passives de suïcidi.

L’estudi 'Mental Health of Nurses and Doctors (MeND)', liderat pel Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la Investigació i Formació en Serveis de Salut Mental de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), i coordinat per Roberto Mediavilla i José Luis Ayuso-Mateos, investigadors de l’àrea de Salut Mental del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBERSAM) i de la UAM, "constitueix un dels principals esforços fets fins ara per analitzar conjuntament la salut mental i les condicions de treball d’aquests professionals a escala europea", assenyalen els autors.

L’estudi identifica associacions entre determinades condicions laborals i pitjors indicadors de salut mental. Les jornades prolongades, els torns nocturns, els terminis ajustats i diferents formes de violència laboral es van associar amb una prevalença més alta de símptomes depressius, ansietat i pensaments suïcides”, assenyalen els doctors Ayuso-Mateos i Mediavilla.

El 28% del personal mèdic va declarar treballar més de 50 hores setmanals, davant del 9% del personal d’infermeria, i el 35% i el 39%, respectivament, va assenyalar fer torns nocturns freqüents. A més, el 91% del personal mèdic i el 88% del personal d’infermeria va indicar treballar amb terminis ajustats.

La violència laboral també va ser freqüent entre els participants. Un de cada tres va declarar haver patit amenaces violentes, mentre que el 27% del personal mèdic i el 34% del personal d’infermeria va informar de situacions de bullying o assetjament laboral. En les anàlisis ajustades, el bullying es va associar amb una prevalença aproximadament un 90% més elevada de símptomes depressius i un 94% més elevada de pensaments suïcides.

Davant d’aquests factors, el suport de l’equip i de les persones responsables, una capacitat més gran d’influència sobre la feina pròpia i l’existència de protocols de prevenció de l’estrès, l’assetjament i la violència es van associar amb prevalences més baixes de símptomes depressius, ansietat i pensaments suïcides, assenyalen els experts.

L’enquesta es va fer entre l’octubre del 2024 i l’abril del 2025, diversos anys després de la fase aguda de la pandèmia de covid. Els resultats, indica l’estudi, apunten a la rellevància de factors estructurals i persistents relacionats amb l’organització de la feina sanitària. "Les condicions laborals són factors potencialment modificables de la salut mental de les persones treballadores", assenyalen els investigadors.

Així mateix, indiquen com a àrees d’actuació "la reducció de les càrregues de feina excessives, la millora de l’organització dels torns, la prevenció de la violència i l’assetjament i el reforç del suport en l’entorn laboral". L’estudi planteja que les estratègies per millorar la salut mental del personal mèdic i d’infermeria haurien d’abordar tant els serveis de suport individual com les condicions i l’organització de la feina en els sistemes sanitaris.

Via: El Periódico