L’Estratègia d’inversions en regadius a Catalunya 2025-2040, presentada aquest divendres preveu una inversió de més de 223 milions d’euros a les comarques gironines, un 7% del que s’ha previst pel conjunt de Catalunya. A més de modernitzar els sistemes de reg, el nou pla també estipula que els nous projectes incorporin instal·lacions fotovoltaiques per reduir els costos energètics. Dels més de 3.000 milions d’inversió contemplats pel pla a Catalunya, prop de la meitat es destinaran a modernitzar regadius de Ponent, com ara 30 milions anuals fins al 2040 per al canal Segarra-Garrigues i 1.000 milions d’euros al projecte de modernització del canal d’Urgell.
L’Estratègia d’inversions en regadius a Catalunya 2025-2040, presentada aquest divendres preveu una inversió de més de 223 milions d’euros a les comarques gironines, un 7% del que s’ha previst pel conjunt de Catalunya. A més de modernitzar els sistemes de reg, el nou pla també estipula que els nous projectes incorporin instal·lacions fotovoltaiques per reduir els costos energètics. Dels més de 3.000 milions d’inversió contemplats pel pla a Catalunya, prop de la meitat es destinaran a modernitzar regadius de Ponent, com ara 30 milions anuals fins al 2040 per al canal Segarra-Garrigues i 1.000 milions d’euros al projecte de modernització del canal d’Urgell.
Les comarques de l’Alt Empordà, Baix Empordà i Gironès centren la major part de la inversió prevista a Girona, que se situa en 223.428.550,78 €, i beneficia 15.000 hectàrees, i es focalitza en la modernització dels regadius tradicionals de la Muga, la potenciació de les comunitats d’usuaris d’aigua (CUA) de la Muga i el Fluvià amb l’objectiu de millorar la gestió de les aigües subterrànies, i la modernització dels regadius del Baix Ter.
El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat que les inversions per als pròxims 15 anys es destinaran, "principalment, a modernitzar el 50% de la xarxa de regadiu de Catalunya que no està modernitzada encara, i també a projectes d'aigua regenerada". Entre altres, el pla preveu la modernització del canal d'Urgell i de la Muga, la completar la construcció de la xarxa del regadiu del Xerta-Sénia o un projecte de regeneració d'aigua dessalada i subterrània al Penedès.

El canal d'Urgell, en una imatge d'arxiu / Roger Segura (ACN)
Ordeig ha remarcat la importància de modernitzar les finques de cultiu en el context actual de canvi climàtic, en què cada vegada es busca més l'eficiència per "produir més amb menys". "D'aquí al 2050 s'hauran de produir un 60% més d'aliments al món i s'haurà de fer amb menys energia i menys recursos i, per tant, l'única manera que podem fer-hi és amb més tecnologia i amb un ús més eficient de l'aigua", ha afirmat el conseller.
Per la seva part, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha indicat que el pla presentat aquest divendres és una mostra de la "voluntat del Govern" de voler "recuperar el temps perdut" en matèria d'inversions en infraestructures de regadiu.
La presentació del nou pla estratègia s'ha fet a l'Auditori Enric Granados de Lleida davant de diferents representants de regants i d'altres agents econòmics i institucionals relacionats amb els regadius.
Millores socials, econòmiques i ambientalsLa nova estratègia té com a objectiu principal garantir la continuïtat de l'activitat agrària i reforçar la viabilitat econòmica de les explotacions. Al mateix temps, pretén augmentar el valor afegit de la producció agrícola, millorar la renda dels professionals del sector i contribuir al desenvolupament equilibrat del medi rural.
Des del punt de vista ambiental, les actuacions previstes permetran avançar cap a una gestió més eficient i sostenible dels recursos naturals. En aquest sentit, es promourà un ús més racional de l’aigua i del sòl, s’impulsarà l’aprofitament d’aigües regenerades, es fomentarà la implantació d’energies renovables i es reduiran les emissions i la contaminació associades als sistemes de reg tradicionals.
Una estratègia estructurada en dues fasesL'estratègia s'organitza en dues etapes diferenciades. La primera fase, amb horitzó 2032, concentra bona part de les actuacions prioritàries de modernització i ampliació dels regadius existents. Entre les principals actuacions destaquen la modernització dels regs de Tremp i de l'Olla i Segalés, a la Seu d’Urgell; la modernització dels canals d'Urgell; el desplegament del Segarra-Garrigues; el desenvolupament del regadiu Aldea-Camarles; la continuació de la implantació del Xerta-Sénia; l'ampliació dels regadius de la Terra Alta; la consolidació del reg de suport al Priorat, i la creació d'un nou regadiu de suport a la vinya al Penedès.
La segona fase, prevista entre 2033 i 2040, inclou actuacions estratègiques com el desenvolupament del Pla Integral de Gestió del Delta de l'Ebre en matèria de drenatges, la posada en marxa del nou regadiu de la Conca de Barberà i Aiguamúrcia, i el desenvolupament d’infraestructures de reg amb aigües subterrànies a les comunitats d'usuaris d'aigua de la Muga, el Fluvià i el Ter.
Les actuacions previstes responen, en bona part, a iniciatives impulsades per comunitats de regants existents o per noves comunitats en procés de constitució que plantegen tant la modernització de xarxes actuals com el desenvolupament de nous regadius.