El grup municipal de Junts per Berga defensarà, en el decurs del ple ordinari de juliol, una moció per exigir al Govern de la Generalitat que s'inclogui la ciutat en el nou format de pla de barris destinat específicament per a municipis petits. L'anomenat Pla de pobles 2026-2030, impulsat a través de l'acord de pressupostos entre l'Executiu i Esquerra Republicana, és un complement directe del Pla de barris i viles de Catalunya 2025-2029 limitat a poblacions de menys de 5.000 habitants i capitals de comarca que no superin els 15.000 residents. Aquest condicionant deixa fora Berga, que segons el cens del 2025 consta 17.539 veïns i veïnes.
El grup municipal de Junts per Berga defensarà, en el decurs del ple ordinari de juliol, una moció per exigir al Govern de la Generalitat que s'inclogui la ciutat en el nou format de pla de barris destinat específicament per a municipis petits. L'anomenat Pla de pobles 2026-2030, impulsat a través de l'acord de pressupostos entre l'Executiu i Esquerra Republicana, és un complement directe del Pla de barris i viles de Catalunya 2025-2029 limitat a poblacions de menys de 5.000 habitants i capitals de comarca que no superin els 15.000 residents. Aquest condicionant deixa fora Berga, que segons el cens del 2025 consta 17.539 veïns i veïnes.
La iniciativa s'estructura en una dotació de 400 milions d'euros repartida en quatre anys, que té per objectiu "reforçar la cohesió territorial i millorar les condicions de vida en municipis amb dificultats urbanes i socials", segons descriuen en un comunicat la secció local de Junts que, tot i valorar positivament la nova línia, denuncia que "el seu disseny actual deixa fora Berga d'una manera difícil de justificar". En concret, des de la formació turquesa lamenten que en aquesta planificació "la ciutat queda exclosa únicament per superar lleugerament el llindar de població", un criteri que Junts per Berga considera "rígid i poc ajustat a la realitat del territori".
"No es pot parlar de cohesió territorial si es deixen fora capitals comarcals com Berga, que vertebren el territori i donen servei a municipis molt més petits", assenyala el portaveu, Ramon Caballé, qui alerta que "el criteri de població, aplicat de manera estricta, no reflecteix les necessitats reals de la ciutat". Així mateix, des del grup recalquen que "Berga és la capital del Berguedà i un node clau de serveis per a tota la comarca".
Des de Junts per Berga també recorden que la ciutat ja va quedar fora de la darrera convocatòria del Pla de Barris, "tot i haver presentat un projecte ambiciós, solvent i plenament alineat amb els objectius del programa", pensat per transformar el Barri Vell, exposant que aquesta iniciativa "continua sense finançament ni calendari". Per tot plegat, el grup denuncia una situació de "doble exclusió": "Hem quedat fora de la primera convocatòria general i també de la línia per a municipis petits. És un greuge acumulatiu que no es pot justificar amb criteris purament formals", subratlla Caballé.
Un mecanisme d'excepcióAtenent la casuística, la moció proposa al conjunt del plenari instar el govern municipal a demanar la revisió immediata dels criteris del pla per a municipis petits per introduir-hi més flexibilitat. Si no fos possible, posen sobre la taula directament un mecanisme d'excepció específic que permeti la inclusió de Berga en el programa, argumentant aspectes com la capitalitat i les necessitats, més enllà del nombre d’habitants. "Si es vol una política real de cohesió territorial, cal adaptar els criteris a la realitat del país i no deixar municipis enrere per una simple forquilla estadística", ha sentenciat Caballé.
Cal tenir present que l'Ajuntament de Berga ja va confirmar el seu objectiu de concórrer a la segona convocatòria del Pla de Barris, que tindrà obert el termini per registrar sol·licituds durant aquest mes de juliol. La corporació ha detallat que treballava per reajustar el contingut de la primera proposta, afegint mecanismes de participació popular.
Subscriu-te per seguir llegint