Disset municipis de la província de Girona han presentat els seus projectes a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles de la Generalitat. Representen el 13,7% del conjunt de Catalunya, i és la segona vegueria amb més propostes presentades només per darrere de la de Barcelona (33,3%). D'aquests disset municipis gironis, només n'hi ha un de l'Alt Empordà: Sant Pere Pescador. El govern de l'alcalde, i també president del Consell Comarcal, Agustí Badosa, ha presentat un projecte per reformar el Grup d'Habitatges dels Quatre Vents.

La resta dels 16 municipis gironins que s'han presentat al pla són Lloret de Mar, Salt, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Calonge i Sant Antoni, la Bisbal d’Empordà, Cassà de la Selva, Ripoll, Puigcerdà, Santa Cristina d’Aro, Sant Joan de les Abadesses, Besalú i Serinyà. Les xifres s'han conegut aquest dijous i ara s’estudiaran i avaluaran tots els projectes rebuts. A l'octubre, el Govern informarà dels que rebran subvencions.

En el conjunt de Catalunya han estat 117 municipis els que s'han acollit a aquesta segona convocatòria del Pla de Barris i Viles. Segons el Govern, el Pla de Barris i Viles busca "reduir les desigualtats territorials i socials, millorar les condicions de vida i garantir l’accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne, així com enfortir les comunitats amb la participació activa i construir prosperitat compartida".

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha dit que "el número de programes presentats demostra la necessitat i l’encert de recuperar aquesta iniciativa i la voluntat d’apostar per uns barris amb espais públics i equipaments de qualitat i amb oportunitats econòmiques". Paneque ha recordat que aquesta nova etapa del Pla de Barris té tres potes d’actuació: les actuacions físiques, les de transició energètica i les accions socioeconòmiques.

El Govern ha anunciat que aquesta segona convocatòria està dotada amb 200 milions d'euros ampliables i s’hi podien presentar els municipis que no van optar a la primera, els que sí que ho van fer però no van resultar escollits i els que van resultar beneficiaris de la primera que vulguin presentar un projecte per a un barri diferent. Precisament, 57 municipis catalans (el 48,7%) ja s’havien presentat a l’anterior convocatòria.

Mapa dels municipis que han presentat sol·licitud al Pla de Barris i Viles / Departament de Territori

Els projectes que poden presentar els ajuntaments per optar a la subvenció se centren en zones identificades com a Àrees d’Atenció Especial, zones amb rendes baixes, dèficits d’equipaments, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals. Les actuacions no es limiten a la millora de l’espai públic, sinó que almenys el 25% de les accions s’han de dedicar a transformacions físiques, transició ecològica o acció sociocomunitària.

En els municipis de més de 50.000 habitants, la Generalitat finançarà el 50% del pressupost. En els d’entre 20.000 i 50.000 ho farà amb el 60% del total. En les poblacions d’entre 5.000 i 20.000 residents pagarà el 70% del pressupost i en les de menys de 5.000 habitants ho farà fins al 75%, "amb la possibilitat d’arribar excepcionalment al 90% en casos de dificultat financera justificada o que tinguin la consideració de municipi rural".

El límit pressupostari per projecte s'ha fixat en 25 milions d'euros per a municipis de més de 20.000 habitants, i en 12,5 milions d'euros per a la resta. Es preveu que aquest pla permeti posar en marxa, entre 2025 i 2029, fins a 120 programes de transformació a tot Catalunya, amb una inversió total conjunta entre Govern i ajuntaments de 1.600 milions d’euros.

La primera convocatòria, resolta a finals de 2025, va escollir 20 projectes que ja estan en marxa i amb tots els seus comitès d’avaluació i seguiment constituïts. Els projectes, que es calcula que beneficiaran unes 273.000 persones, van sumar un pressupost total de 412 milions d'euros, dels quals 232 els aporta la Generalitat.

Olot, Figueres i Girona van ser les ciutats gironines seleccionades l'any passat en la primera convocatòria. Rebran conjuntament 42 milions d’euros en subvencions de la Generalitat per impulsar projectes de regeneració urbana i social. Olot obtindrà 15 milions d’euros per a una intervenció integral al nucli antic, amb un pressupost global de 25 milions; Figueres rebrà 14,9 milions per al projecte de transformació del sector oest, valorat en 24,8 milions; i Girona percebrà 12,37 milions per actuar al barri del Pont Major, en un projecte pressupostat en 24,9 milions d’euros.

Subscriu-te per seguir llegint