"Carles Fages de Climent i Salvador Dalí eren uns esperits lliures i creadors que, per poder seguir, van jugar el joc de la ironia i el d’amagar coses". Així justificava el periodista Josep Playà l’estil irònic que, en aquest cas, el poeta empordanès emprava en les conferències que oferia habitualment per inaugurar els cicles d’Atenea a Figueres. Una de les que va tenir certa repercussió a la premsa va ser la que plantejava si Gaudí es va inspirar, va imitar o va plagiar els pinacles del retaule d'alabastre de l’altar major de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries per fer les torres de la façana del Naixement de la Sagrada Família. Després d’una recerca bussejant entre els papers de Fages dipositats a la biblioteca de Figueres, Playà va recuperar el text sencer, "un fet molt excepcional perquè només s’havien publicat dues conferències". La setmana passada en va parlar a la mateixa biblioteca davant un públic gratament sorprès per les hipòtesis que, en aquell cas fa seixanta-un anys, deixava anar el poeta, sempre posant l’Empordà al centre del món.

El periodista, que va avançar que hi ha en marxa la publicació de la correspondència de Fages, va assegurar que el poeta donava molta importància a les seves conferències: "En moltes d’elles hi havia diversos textos en què es veu com Fages prenia apunts, després feia un primer redactat fins al redactat final". El que ha arribat són els apunts, tot i que Josep Playà no perd l’esperança de fer alguna troballa perquè "encara van sortint papers". Respecte a la conferència sobre Gaudí, cal dir que Fages la va dur a terme un 12 de novembre de 1965 a una hora avui intempestiva: dos quarts de dotze de la nit. Va obrir la xerrada d’Atenea emprant "un joc de paraules" que usava sovint i amb el qual afirmava "no ser un bon orador, però de tant en tant faig discursos", tampoc "soc profeta d’ofici, però el cert és que les encerto totes quan faig oracles i prediccions". En el cas de Gaudí i Castelló va assegurar que aquella era "una teoria inèdita i absolutament personal" que va cosir seguint una pista d’un amic seu: Dalí. El pintor sempre havia defensat que l’arquitecte potser s’havia inspirat en la geologia del cap de Creus i a Fages li hauria explicat que Gaudí havia signat en el llibre d’autògrafs del far. Avui dia "ningú en sap res, d’aquest llibre", tot i que Playà es va comprometre a seguir-li la pista, malgrat ser conscient que la premsa de l’època no referma la teoria que Gaudí visités la comarca.

Durant la conferència, Fages, que veia en els pinacles de la Sagrada Família "uns espàrrecs monumentals", va proposar nomenar Gaudí ciutadà adoptiu de Castelló d’Empúries. Aquella intervenció va tenir força ressò a la premsa, segons Playà, i en la crònica de Joan Guillamet, que signava Hug de Roda, aquest va constatar que "el públic majoritàriament es va abstenir, dominant el criteri de la inspiració; la imitació va tenir pocs adeptes i el plagi, cap". Després d’aquella xerrada, Fages va continuar aprofundint en el tema i va trobar similituds entre elements de la portalada castellonina, una mena de creu en forma de papallona, i les creus que coronen les torres. Tal com va explicar Playà, Castelló d'Empúries no és l'única vila que reivindicava haver influit a Gaudí. També ho fa Igualada justament amb el retaule barroc de la Basílica de Santa Maria. A diferència de l'Empordà, en aquest cas, està certificat que l'arquitecte va visitar la ciutat l'any 1908.

Després d’aquesta xerrada, Josep Playà té previst parlar el 10 de novembre sobre una altra de les conferències que va oferir Fages a Figueres: la que situa el lloc d’origen de Cristòfor Colom a Vilacolum.

Subscriu-te per seguir llegint